En el marc de la formació del Postgrau en Psicoteràpia de grup i psicodrama, el passat 23 de març va tenir lloc la sessió formativa sobre Arts plàstiques i psicodrama, impartida per Marta Mercadé, especialista en arts plàstiques i membre fundadora de CREART, i Elena Blaya, especialista en didàctica i membre de GRUP.
El taller tenia per objectiu, d’una banda, presentar un gran nombre de materials per mostrar com les diferents textures, colors i les potencials transformacions permeten fer creacions extraordinàries i, de l’altra, donar a conèixer activitats que fossin fàcilment adaptables en el camp professional dels assistents.
El repte de fer el taller amb dues especialistes, una del camp de la plàstica i l’altra del camp de la didàctica i la dinàmica de grups, aportava un dels aspectes que aquest Postgrau persegueix: el treball cooperatiu entre professionals de diferents disciplines.
El taller va començar amb una exposició de material divers. Els assistents s’assegueren a terra en rotllana per expressar quins motius els havien portat a triar els material escollits. Records d’infantesa, vivències personals i estats emocionals actuals van ser evocats per la forma, la textura i el color dels materials presentats.
Posteriorment es realitzà un treball més individual. A partir dels materials exposats i d’un cordill que se’ls lliurava a cadascú, havien de crear el seu fil de vida, destacant els moments clau en el propi recorregut vital mitjançant els materials triats. La música va acompanyar aquesta creació.
En una creació, tot parla. El material triat: la textura, la forma, la mida i el color. La manera d’unir els materials: amb agulles, amb corda, embolcallant o travessant. Tot comunica d’una manera diferent. No existeix el ben fet ni el mal fet. És una creació i té un sentit i un significat.
Tots els fils de vida es van penjar en un escaire de l’aula per poder-los observar amb respecte, amb calma i amb admiració. Tothom que ho va desitjar va explicar el sentit del seu fil i el significat dels materials que havia emprat. La seguretat del grup a l’hora d’analitzar les creacions era fruit del treball realitzat amb els coordinadors del Postgrau, Raúl Vaimberg i Mónica Lombardo, i la resta de l’equip docent. Això va fer que les activitats realitzades en aquest taller fossin molt participatives.
Les dues darreres activitats es van fer amb paper. Una de les consignes que les conductores volien destacar era que no cal utilitzar materials molt sofisticats per fer creacions artístiques. De la mateixa manera van voler remarcar la importància de la presentació que es fa de la creació realitzada. Col·locar-la en un lloc o , o en un suport o altre, fa que la peça creada modifiqui l’efecte que té en l’observador i en el propi creador.
La primera activitat d’aquesta segona part del taller es va fer amb fulls de paper de colors. Es tractava de posar-se per parelles, mirar-se el rostre, i fer el retrat de l’altre. No podien utilitzar cap altra cosa que els dits per retallar el paper. Aparentment no hi havia cap implicació emocional i permetia crear des del gaudi i des de la capacitat expressiva de cadascú.
Un cop exposats els retrats es va poder observar com els companys havien sabut captar l’aire del rostre de l’altre o la característica més expressiva d’aquest. També es va poder observar l’estil de treball de cada membre del grup: qui era més expansiu, qui era més discret, qui era més perfeccionista o a qui li agradava fer un treball més elaborat.
Per tancar la sessió, es va proposar una activitat de creació que començava de manera individual, avançava fent un treball per parelles, després en grups de quatre i així fina a tancar l’activitat en un gran i únic grup.
Les conductores del taller van muntar una gran circumferència a terra, feta amb papers de diari i se’ls va dir als assistents que allò era el llac de les emocions, que el podien observar, s’hi podien acostar, tocar o submergir. La consigna era fer una creació amb aquelles aigües i amb cinta de pintor.
No se’ls va donar l’oportunitat que expressessin en veu alta què volia dir cada creació perquè ja s’havia fet amb les primeres activitats i el que es pretenia era que veiessin el procés didàctic.
És important destacar la flexibilitat que han de tenir els participants ja que en la creació de la nova figura hi va implícita la renúncia al significat que tenia aquella peça anteriorment. És una renúncia individual a favor del significat grupal.
Finalment, es va fer la posada en comú per fer revisió del procés de treball, de la importància del material, de la tipologia, l’explotació i la interacció que proposaven les activitats i del potencial mobilitzador emocional que hi havia en cada creació.
El Raúl Vaimberg i la Mónica Lombardo van relacionar el treball plàstic realitzat al taller amb la teoria desenvolupada a la classe del matí, i van comunicar que les creacions realitzades servirien, al llarg del Postgrau, per aprofundir i analitzar el seu significat i la seva transformació.
Elena Blaya Boronat
コメント