Els miralls de la ment



En la intervenció psicoterapèutica amb joves i adolescents ens resulta útil tenir en compte l’entorn familiar, educatiu, social, cultural i els temes d’actualitat que més els ocupen. Podem entendre que el món que els envolta no només els condiciona sinó que sovint funciona de mirall i ens ajuda a descobrir les seves ansietats més profundes.


Així doncs, per acompanyar aquests casos, sovint ens resulta útil pensar en tots aquells entorns o persones significatives en les quals s’emmirallen i es projecten. Són entorns o persones que els retornen una imatge pròpia enmig d’una recerca personal intensa sobre la seva pròpia identitat.


Pensem que en l’adolescència, més que en cap altra etapa evolutiva, l’adolescent construeix la seva pròpia imatge (a nivell conscient i inconscient) a partir de tots aquests elements de l’entorn. Ho ha anat fent durant tota la infància buscant referents per imitar i així poder construir-se en les seves funcions més bàsiques i ho fa en l’adolescència, en un sentit més profund, per a poder elaborar el propi relat identitari d’una manera ja més elaborada.


És per això que tots els elements de l’entorn de l’adolescent funcionen de referents directes en la construcció d’aquest relat identitari, generant un gran impacte que cal poder pensar. Referents que abasten des del mateix terapeuta, passant pels models de relació familiars i grupals, fins als programes de televisió o personatges mediàtics.


Entenem que aquest fenomen d’emmirallament saludable accepta necessàriament modificacions, contradiccions i canvis en la imatge que retorna a l’adolescent. Així doncs un referent mai retornarà la imatge real del jove com ho faria un mirall físic sinó que ho farà d’una forma més sofisticada provocant algun canvi en el seu relat. De la mateixa manera l’adolescent haurà de poder fer una lectura pròpia de la imatge que se li retorna per a neutralitzar totes les interferències que puguin existir en un mirall que serà probablement imperfecte o parcial.


Quan pensem en situacions on hi ha patologia ens trobem amb fenòmens d’emmirallament que no només accepten cert grau d’imperfecció sinó que valorem com a clarament disfuncionals. Aquesta disfunció pot venir motivada tant pel defecte en el referent en si com per la impossibilitat de l’adolescent de neutralitzar-lo i fer una lectura útil pel seu relat identitari. Són per exemple relats identitaris que no s’ajusten ni concorden amb elements conscients o inconscients de la identitat del jove; referents de l’entorn que retornen una imatge distorsionada, referents que no poden separar la pròpia patologia del retorn que fan cap a l’adolescent; reflexos contradictoris en diferents tipus d’entorns o contradiccions irresolubles en el retorn de la imatge d’un sol d’aquests referents.


Podem pensar en els Trastorns de la Conducta Alimentaria, amb les seves múltiples variants, com una sèrie de trastorns típicament juvenils i feminitzats. A “els miralls de la ment” el proper dimecres 14 de Novembre parlarem sobre l’abordatge del cas d’una d’aquestes joves que pateix una distorsió en la percepció de la seva pròpia imatge.


Ens plantejarem junts com funcionen els miralls de la seva ment i com podem proposar una estratègia terapèutica si volem incidir directament sobre la construcció d’aquest relat identitari.

Entradas Recientes

Ver todo