La meva trajectòria acadèmica en relació a la psicologia, sempre ha estat acompanyada de petits projectes vinculats a les arts escèniques, i d'un anhel constant de devorar propostes artístiques com a espectadora. D'alguna manera, des del meu ingenu i genuí rol d'estudiant, ja intuïa que alguna relació hi havia entre ambdues coses.
Anys més tard, la descoberta que faig a partir de la formació en psicoteràpia de grups i psicodrama, constata la meva sospita.
Així doncs, formar-me tant a nivell teòric com pràctic en psicoteràpia de grups i psicodrama, m'ha permès trobar nous angles i punts de partida des dels quals treballar, però sobretot, comprendre. M'ha permès copsar la força de l'acte creatiu, i posar paraules a noves formes sensibles d'entendre la ment humana i els seus processos.
En aquest sentit, la riquesa d'aquesta formació considero que resideix en la complementació de la part teòrica i vivencial, podent posar al centre de l'aprenentatge i del procés formatiu, tant la ment com el cos.
Actualment, passats ja dos anys després de formar-me -i amb el desig de seguir fent-ho- sovint em sorprenc col·locant-me o procurant comprendre certes situacions, a partir d'una mirada psicodramàtica. M'adono com, mentre vaig traçant el meu bagatge i la meva experiència com a psicòloga, va apareixent tot allò que vaig anar integrant de la formació en psicoteràpia de grups i psicodrama.
Carlota Orobitg.